Telenotícies.

Hola a tothom!
Darrerament vaig evitant alguns àudios, estic iniciandome al món de modificar àudios, així que en aquesta entrada us adjunto un dels meus primers àudios.

És una mena de telenotícies, espero que us agradi!

Tornem a bloguejar! / Pecha Kucha

Hola a tots!
Quant de temps sense passar-me per aquí, han passat moltes coses des d’aleshores, l’estiu, el inici de curs, Nadal, any nou… Però en fi, és hora de tornar-se a posar les piles i amb això us vinc a dir que el bloc queda reobert el bloc i es torna a activar.
Com ja sabeu aniré posant entrades sobre diversos temes, comentant vídeos, treballs de classe…

I a l’entrada d’avui parlarem sobre els Pecha Kucha.
Potser no sapigueu de què es tracta, per als que no sapigueu que és, un Pecha Kucha podriem dir que és un tipus o una manera de fer presentacions. Però no d’una manera qualsevol ja que d’aquesta manera les presentacions són curtes ja que el temps està delimitat i fins i tot podríem dir que es fan més amenes i/o interessants per al públic al qual va dirigit.

Un Pecha Kucha deu complir una sèrie de requisits per ser digne de dir-Pecha Kucha, si aquests no es compleixen llavors podríem considerar que estem davant d’una presentació estàndard. Algunes de les característiques que deuen complir són:
Deuen tenir text, però no en excés.
Imatges referenciades.
En algun moment s’ha de recórrer a ” factor sorpresa ” per cridar l’antenció del públic.
L’exposició ha d’estar preparada per saber que s’està parlant i estar segur d’un mateix.
Informació clara i concisa, és a dir, ” anar al gra ”.
I per últim, una de les coses més importants i que tindrà protagonisme serà el factor temps. Les diapositives del Pecha Kucha passaran cada 20 segons, per tant la presentació tindrà una durada aproximada d’uns 6 minuts.

Seguint aquestes indicacions, paciència i decicación estareu preparats per al vostre Pecha Kucha. Jo a classe he intentat fer un sobre els vampirs. Possiblemente no sigui el millor, però he intenado fer-ho el més semblant a les indicacions, us ho adjunt perquè li doneu un cop d’ull, espero que us agradi!

Diem adéu a aquest curs.

Doncs com podeu veure pel títol de l’entrada, m’acomiado, però no abans sense una petita reflexió, comentari o petit resum del curs.

La veritat, és que si més no compta t’adones més ràpid passa el temps. Tot just ens queda un mes de classe, ho penso i sembla mentida.

Sincerament, no vaig a dir que aquest curs ha estat bo per a mi, perquè no és així, a més, perquè mentir? Aquest curs se m’ha fet bastant pesat i interminable. Sento que l’he desaprofitat una mica, massa problemes, mals rotllos… Encara que en el fons, també me n’alegro, ja que gràcies a aquestes experiències m’han fet obrir els ulls, ser més realista i considero que he madurat.
A veure, tampoc seré tan negativa, també he de dir que han hagut experiències i vivències bones o molt bones, de les quals no em penedeixo per res.

Espero que vosaltres hagueu tingut un molt bon curs ia lluitar per a què el següent sigui millor que l’anterior. Moltíssim animo a tots!

I com suposo que aquesta serà la meva última entrada al bloc, vull desitjar-vos tot el millor, que tingueu un estupendíssim estiu inoblidable, ia passar-ho d’ alló més bé.
Fins l’any que ve, un petó ! ❤

happy summer banner

Pares i fills

Hola tots!
Com vinc fent, darrerament durant les anteriors setmanes, posaré un vidio ia continuació la meva petita reflexió o opinió a prop d’aquest, el d’aquesta setmana, és el següent:

Considero que aquest vídeo és bastant curiós i alhora ens pot fer pensar o més ben dit reflexionar molt.
En aquest cas parlem de la relació pare i fill / a (encara que el mateix o semblant ocorrerà en el cas de, mare i fill / a)

En fi, si ens parem a pensar, en aquest vídeo reflecteix com som amb els nostres pares o mares (o una gran majoria). Ells dia a dia s’esforcen, ens ajuden i ho donen tot per nosaltres, i moltes vegades no valorem totes aquestes coses.

Crec que és un bon moment per aturar-nos apensar per un moment sobre com ens comportem nosaltres i si ens podem corregir.

La impotància de donar

L’entrada d’aquesta setmana , seran d’aquelles que et fan pensar .
A continuació de veure aquest petit video però molt reflexiu , faré un comentari sobre aquest .

Bé, un cop vist el vídeo, dono el meva opinió.
Considero que la història d’aquest videoclip és molt bonica i ens dóna molt a pensar.
Perquè veieu, que una simple acció de donar un parell de analgèsics amb una mica de menjar, a la llarga aquest favor, ha estat recompensat salvant una vida.

El missatge que interpreto que ens volen transmetre amb aquesta història és que, potser, els favors, amistats, ajudes, moments de la vida en general o coses d’aquest tipus més petites, és a dir, que els donem molt poca importància, o no els valorem prou potser són les millors coses de les que mai ens penedirem o potser les hauríem d’haver valorat més o millor en el seu moment.

Ara, penso, que és un bon moment, ara que estem llegint això i reflexionant, per pensar sobre aquelles coses petites però amb fons grans i si no som d’aquestes persones, us animo a que us proposeu a ser així, ja que a la llarga, estareu millor amb vosaltres mateixos, el més segur és que us ho agraeixin i qui sap que sorpreses poden aparèixer en el vostre camí. 🙂

Zombie Boy

Hola a tots!
L’entrada d’avui va dedicada especialment a tots aquells als quals els agradin els tatuatges. Avui, parlaré sobre Rick Genest,” El Noi Zombie”

Rick Genest és un artista i model canadenc. És conegut també com Zombie Boy per estar tatuat com cadàver a la major part del seu cos.

Aquest, va ser contractat com a model per diversos dissenyadors famosos. A més també ha participat en el videoclip de” Born This Way” de la famosa cantant de pop, Lady Gaga.
Ric posseeix dos rècords Guinness, un per la major quantitat d’insectes tatuats (176) i un altre per la major quantitat d’ossos humans tatuats (139)
[Extret de Wikipedia]

La primera vegada que vaig veure a aquest noi tan peculiar, em vaig sorprendre bastant, ja que la quantitat de tatuatges que té és impressionant.

Hi haurà gent, que pensarà que són massa tatuatges, altres que els agradarà.
La meva opinió personal és que m’agrada, possiblement sigui rara per a molts, però a mi em sembla bonic. Valoro molt l’art del tatuatge, ja que a mi m’agraden molt i tinc diversos dissenys pensats per fer-me quan tingui edat per poder me’ls. Però de totes maneres, jo no tindria el valor de tatuar-me tot el cos, a part que penso que em quedaria malament, no crec que pugui aguantar tant dolor.

Aquí us deixo amb algunes fotos d’ell:

05

1236312_589777077734641_863925260_n (1)

409582_437772929601471_865072595_n

547136_453903614655069_865561511_n

“Saca tarjeta roja al maltratador”

Hooola a tohom!
Aquesta setmana la entrada tractarà sobre el maltractament.

Però per introduir la meva opinió vegeu aquest video fet per alumnes i professors d’una escola:
http://youtu.be/HjxLB4QfRs8

Bé, respecte al video trobo molt bonic i solidari que alumnat i professorat s’ajuntin per fer un video sobre aquest tema, em sembla una bona causa, ja que aquest tema, per desgràcia es molt freqüent.

El maltractament, del home a la dona (en aquest cas) es bastant freqüent a la nostra vida quotudiana. N’hi han casos que s’han resolt i s’ha fet justícia, però malauradament altres han acabat amb moltes vides a causa d’aquest abús. Es molt important que si tu estàs patint algun tipus de maltractament ho has de denunciar, has d’alçar la teva veu i ser més fort que ell. I si coneixes a algú has d’ajudar a aquella persona a que exposin el seu cas perquè es faci justícia contra aquest tipus de gent.

Una dona mai serà menys que un home, ni un home més que un home.
Digues NO al maltractament!